"Normalmente el tercer dia es el peor" (caminant anònim)

Avui ha sigut molt dur, més del que em podia arribar a imaginar. Per començar he dormit molt poc. El "Festival del ronquido" I la incomoditat del llit no m'han deixat descansar gaire. He començat la jornada agafant un tren a les 7 del matí, s'ha d'agafar per creuar un riu. He aprofitat per passar-me un parell de parades I baixar a 14km de Santillana del Mar. Ha sigut un recorregut de patiment constant. El peu dret m'ha fet molt de mal, moltíssim, un mal que no se descriure, però que supera qualsevol tendinitis, capsulitis, trencaments musculars o merdes vàries que m'hagi fet. No he gaudit del paissatge, no he cantat com altres dies, no he xiulat, no he somrigut al veure vaques o ases, només he pogut patir. Quan he arribat a Santillana gairebé ploro del dolor que tenia, m'hagués tallat el peu si hagués tingut una serra a les meves mans. En canvi, per sort perquè sinó seria coix, he anat a la farmàcia on m'han venut unes taloneres de silicona que sembla que milloren una mica el dolor.
Fet tot això he anat a l'alberg on he deixat la motxilla per després anar a dinar una mica. I que millor que menjar un bon xoriço de senglar amb u a mica de pa. Cal dir que Santillana del Mar ni es santa, ni el llana, ni tiene mar però és maca de collons. És el poble més turístic de Cantabria I sedueix els visitants pels seus carrers I les seves cases, que encara conserven l'estètica I l'aparença medieval de segles enrera. No cal visitar res en concret a Santillana, només donar una volta pels seus carrers I deixar-te transportar  al segle XII. Però si no  oleu sortir de Santillana sense visitar alguna cosa aneu al museu de la tortura o de la inquisició, espai molt interessant on podem veure que cabrons eren els nostres avantpassats.
Aquí a l'alberg, des d'on escric, vas trobant sempre a la mateixa gent, et vas coneixent I sempre tens algú amb qui xerrar una estona, sobretot catalans, som una plaga. Cal dir que no m'avorreixo gaire I que estic gaudint dels moments de soledat.
Ara després d'haver-me fet un bendatge casola I de xutar-me una mica de droga en forma d'ibuprofé vaig a convertir-me en un home del medievo, preferiblemet un cavaller, I gaudir d'un dels pobles més macos que conec.
Per cert, perdoneu les faltes, però amb la tablet em salto moltes. Si ma mare llegeix això que em perdoni.